Butlletí núm. 5 – Gener - Febrer de 2007.
ELECCIONS MUNICIPIALS - MAIG DE 2007
El passat 4 de març es va celebrar l’Assemblea de Poblatans pel Canvi on, entre altres temes que es varen tractar, es va revisar el resultat de les gestions realitzades fruit dels acords presos en l’ Assamblea de Constitució del 29 d’octubre de 2006.
Vista la resposta negativa de les forces polítiques presents a la població, a la nostra petició d’ establir un diàleg obert amb elles, així com la valoració feta a les opinions rebudes després dels contactes previs que s’han realitzat amb alguns representants del sectors cívics de la població, l’ Assamblea de Poblatans pel Canvi va acordar sotmetre les seves propostes d’actuació directament a la ciutadania, mitjançant la seva presentació a les eleccions municipals de maig de 2007.
Amb la voluntat de comptar amb el suport i la participació més gran possible dels poblatans i poblatanes, fem una crida a tots els ciutadans que es vulguin incorporar en aquesta tasca tan engrescadora de projectar i construir un model de desenvolupament socioeconòmic i de convivència.
Un cop manifestada la voluntat d’obrir aquest procés, els Poblatans i Poblatanes poden col·laborar i participar en aquest projecte de moltes maneres.
- Podeu donar suport amb la vostra signatura a l’Agrupació d’ Electors "Poblatans pel Canvi" per fer possible la presentació d’una llista electoral, per tal de poder presentar candidats a les properes municipals de maig de 2007.
- Podeu aportar les vostres idees i suggeriments per tal de redactar un programa electoral que reculli totes les sensibilitats de la societat local.
- Podeu aportar les vostres dades si esteu interessats en formar part de la candidatura.
Per facilitar la comunicació podeu contactar amb nosaltres en l’adreça de correu electrònic: municipals2007@poblatanspelcanvi.org i per telèfon al número 608.26.69.30.
Us agraïm per endavant la vostra col·laboració.
MANUEL PUJOL VALERO
Portaveu de l’Assemblea de Poblatans pel Canvi
EL MÓN RURAL I EL MÓN URBÀ: UN EQUILIBRI TERRITORIAL INESTABLE I INTERESSAT.
Des de l’inici de la democràcia i atenent les demandes dels sectors rurals i de muntanya, durant dècades àmpliament abandonats, els nostres polítics sempre han fet servir una frase per justificar certes actituds i accions, sobretot quan venen eleccions al parlament de Catalunya, que és la de l’ "equilibri territorial".
Així es justifica l’ execució d’un equipament o una infraestructura en nom d’aquest equilibri territorial, que és un nom suau per tal d’ excusar els anys d’oblit que hem patit. Potser és políticament incorrecte que diguin "fem aquesta carretera o aquest hospital perquè és de dret que tingueu els mateixos serveis que gaudeixen altres ciutadans fa una bona colla d’anys”, tenint en compte que fa més de 30 anys que es diu que tots som iguals i tenim els mateixos drets (diguem-li Constitució), i queda més políticament correcte lo de la "recerca de l’equilibri territorial".
També ací a la muntanya es diu que la millora de comunicacions i serveis, en lloc de portar riquesa i benestar, ha fet que la gent jove se’ns vagi cap a les grans ciutats, a la troballa de millors oportunitats. El despoblament rural i abandó dels treballs del camp és evident. Però també està quallant la idea que en nom d’aquest "equilibri territorial" s’han fet inversions en zones de muntanya que són més beneficioses pels nostres visitants que pels residents. Per exemple, el Túnel del Cadí que es va vendre en el seu inici per tal que la Cerdanya estigués més a prop dels serveis de la capital i millorar les comunicacions, han hagut de passar molts d’anys fins que els residents de la Cerdanya (amb la reducció o bonificació del peatge) puguin gaudir d’aquest "equilibri territorial". Mentrestant, la sensació dels habitants d’aquesta comarca era que la infraestructura servia més pels de fora (s’ estalviaven cues i temps de viatge) que per ells.
Malgrat tot, hi ha temes que posen en evidència tant l’interès electoral de la frase com que aquest "equilibri territorial" és paper mullat. Ací teniu unes mostres:
Pagament dels rescats de muntanya:
De tant en tant i coincidint amb les notícies d’un accident o pèrdua de turistes o excursionistes, apareix en els mitjans de premsa (tant comarcals com nacionals) la intenció de l’administració de cobrar el cost dels rescats de muntanya. Sembla que el pensament de l’administració catalana és que les persones que pateixen accidents a la muntanya ho fan expressament, i a més a més, ho fan per tocar el nassos , sinó no entenem la dèria de l’administració.
Ens preguntem: Quina és la diferència de la persona que es trenca el fèmur o té un atac de cor a la muntanya de la que ho té en una platja de Barcelona?. Nosaltres no la veiem, com tampoc veiem notícies que, atès la proliferació de meduses i la corresponent atenció sanitària que comporta a les platges de Barcelona, serà motiu de pagament per part del ciutadà atès.
L’administració diu que els excursionistes es fan mal perquè no actuen amb criteris de responsabilitat i no fan cas de les indicacions. I els banyistes que no veuen la senyera groga, ni la vermella ni la de meduses, i que no respecten ni la digestió després dels àpats, què?.
Pagament pels caçadors de bolets:
En la mateixa línia que l´anterior es fan servir bastons de mida diferent. Es fa pagar els pescadors nocturns de platja pel fet d’usar la platja? No. Així per què s’han de pagar taxes per anar a caçar bolets?. Està molt bé que es facin cursos i carnets que regulin una cerca de bolets respectuosa amb el medi ambient, de la mateixa manera que els pescadors han d’ estar federats. Diu l’administració que els caçadors de bolets embruten el bosc. I els pescadors de platja, què? Són sants barons?.
Plans Territorials:
L’administració catalana vol regular el territori per controlar el creixement urbanístic i la conservació del medi ambient, i això ho volen fer mitjançant uns Plans Territorials. Fins ací tot molt bé i molt bonic. El problema o la discriminació per a la nostra zona comença quan el primer i únic aprovat és el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Sembla ser que els polítics de la capital ens volen conservar com si fossim una reserva d’indis i es posen molt nerviosos quan en un nucli mig abandonat de 30 cases un promotor privat en vol construir 15 vivendes noves. Els mateixos politics que diuen, sense immutar-se, que la costa catalana nord, que és un exemple de massificació i maltractes amb el medi natural, encara permet construir 100.000 apartaments (?).
Els nostres polítics no entenen que la construcció de noves vivendes, a part de millorar els servies comuns (nous subministres de llum, aigua, sanejament i telefonia) dels nuclis on es fan, aporten un valor afegit socioeconòmic amb la seva construcció i ús residencial. Evidentment és millor construir un hotel (que encara aporta més valor afegit i llocs de treball estables) que fer vivendes de segona residència, però tal com tenim el país amb manca d’ infraestructures i promoció turística, es fa molt difícil per al sector privat invertir en turisme de muntanya. Del tema de la neu i del canvi climàtic ja en parlarem més endavant.
Respecte al medi ambient:
Com hem dit abans l’administració ens vol conservar o preservar, i ací, abans de fer res, s’ha d’ avaluar el seu impacte. Fins aquí estem totalment d’acord. Però veiem amb sorpresa com any rere any es fan actuacions amb una rapidesa inaudita de regeneració de platges del litoral, que han desaparegut per causa d’un temporal, i no observem per part de l’ administració el rigor que s’utilitza amb nosaltres, ni tampoc cap crítica de les entitats ecologistes. Per cert, que es fan platges on no hi havien platges, atès que la platja natural s’ha edificat a sobre, i la natura, que a més a més de sabia és molt tossuda, quan s’emprenya treu les escriptures de propietat i es menja la platja artificial que es crea cada any.
Fet curiós: aquesta creació de les platges artificials del litoral la paguem entre tots (amb els nostres impostos atès que ho executa el Ministeri de Foment), i encara és l’hora que no hem sentit dir per part de la administració que els treballs els pagaran els que gaudeixin de la platja. Vet ací, els habitants de muntanya paguem part de la platja que no gaudim, però en el tema dels rescats de muntanya ens els volem fer pagar. On és l’equilibri territorial?.
La neu i les prediccions meteorològiques:
De tant en tant i en temporada d’ hivern, des dels mitjans de comunicació nacionals, es fan prediccions meteorològiques que vaticinen grans nevades i es convida al ciutadans a “no viatjar”, cosa que afecta al nostre turisme de neu, amb les conseqüents pèrdues econòmiques atès que no es té en compte que les habitacions que no s’ocupen es perden per sempre. La major part de les vegades les perspectives anunciades de mal temps són inversament proporcional a la realitat (tot es fa en un sentit de prudència i prevenció).
Ens preguntem moltes vegades com funciona això en països nòrdics on la neu i el gel és present entre 4 i 5 mesos i a la contra no es tanquen a casa tot el dia. La resposta està en la preparació que tenen per atendre les incidències que el clima aporta a la societat i la seva indústria.
Així, el fet que ací uns dies nevi molt, tindria que ser un fet normal i no un trauma per la indústria. La condició que els accessos i serveis funcionin es compleix amb més inversió: més llevaneus, millors carreteres i més serietat i seny amb el tractament de la informació meteorològica. D’aquesta manera sí que ens apropem a l’equilibri territorial.
Diferències socials:
Només uns quants exemples del desequilibri territorial:
- L’administració dóna més ajudes indirectes a un estudiant universitari que visqui amb la seva família a Barcelona, que als nostres fills que tenen que anar-hi a estudiar, atès que tenen millor transport públic i a més a més no paguen el cost real del mateix, així com millors equipaments (biblioteques, accés a Internet, instal·lacions esportives, etc). Tanmateix, les ajudes que reben els pares de família (si és que s’ajusten als requisits) no representen els costos d’allotjament i transports dels seus fills si volen estudiar a fora.
- En temes d’ habitatges de protecció oficial públic i privat, i les ajudes al seu accés, els valors base fixats per l’administració (mòduls per m2) són inferiors en les nostres terres que en les grans capitals i el seus voltants, donant-se la contradicció que els preus base dels materials de construcció i de la mà d’obra és numèricament invers.
- En els convenis col·lectius de treballadors, a més a més de la diferència de sous entre homes i dones, existeixen diferents valors dels salaris en funció del territori. Per exemple: el salari base d’un administratiu és diferent a la província de Barcelona que a Lleida. En els sous d’hostaleria i turisme les diferències encara són més abismals.
- Telefonia i telecomunicacions: Problemes de cobertura de la telefonia mòbil i manca de serveis d’ alta velocitat (ADSL). Això ho trobareu sempre a les comarques de muntanya o territoris amb pocs habitants. El truquet tècnic de les companyies amb el vist i plau de l’administració és dir que “el 99% de la població té cobertura de telefonia mòbil”, quan el que haurien d’assegurar és que “el 99% del TERRITORI té cobertura de telefonia mòbil”.
Polítics locals:
És curiós que quan ve un polític de fora que estigui en el poder (de visita, per inaugurar, etc), el discurs oficial que donen els polítics locals és la visió més positiva i amable del territori, magnificant les seves virtuts, amagant els seus defectes i passant de puntetes per les seves necessitats. Això sí, discurs fet davant d’una taula plena de xolís, formatges i patés del país i la coca típica nostra, tot regat amb un bon vi i un porró de ratafia.
Nosaltres creiem que això ha de canviar, i atès que estan molt properes les eleccions municipals, estem convençuts que totes les candidatures que es presentin haurien d’actuar unitàriament en el tema d’aquest desequilibri territorial, i acordar que quan vingui de visita qualsevol polític de fora, i sigui qui sigui el partit que representi, cal llegir-li la cartilla amb totes les demandes i necessitats que tenim per tal que aquest "equilibri territorial" sigui real.
I una cosa molt important...... si es comprometen en solucions reals i no promeses a llarg termini, la safata de xolís i formatge es posa sobre la taula .......i si no es comprometen, aquesta es guarda a la nevera i adéu-siau.
FE D’ERRATES, RECTIFICACIÓ I DISCULPES.
En la carta oberta dirigida a la població, referent al tema del CEIP: Els Raiers, publicat en l´anterior butlletí (núm. 4 de novembre-desembre de 2006), i on feia referència a la Nova Junta del AMPA, hi havia un error de redacció que era ambigu i feia interpretar malament l’abast del comentari.
Així on deia "..., fruit segons la nostra opinió, del tarannà de les anteriors juntes que va ...." havia de dir "..., fruit segons la nostra opinió, del tarannà de l´anterior junta que va ....".
Des d’ ací demanen disculpes per si alguns pares s’hagin sentit al·ludits per aquest plural infiltrat i també agraïm l´interès mostrat pels pares que ens han fet arribar la seva queixa i suggeriment.
CASAL DE JOVENTUT: RECOLLIDA DE SIGNATURES.
Ens han fet arribar la notícia que un grup de joves estan recollint signatures de suport per reclamar a l’Ajuntament de la Pobla de Segur la realització d’un Casal de Joventut, un equipament que ha estat promès molt sovint però que mai s’ha arribat a fer.
Des d’aquí recolzem aquesta iniciativa i creiem que és necessari donar una resposta efectiva a aquesta demanda. Estem convençuts que aquest serà un dels temes importants que es tractaran en les properes eleccions municipals.
EL SÍNDIC DE GREUGES RESPON.
Gràcies a la decidida i ràpida intervenció del Síndic de Greuges, l’Ajuntament de la Pobla de Segur ha hagut d’ entregar les liquidacions de comptes de l’empresa municipal d’Iniciatives i Serveis de la Pobla de Segur, S.L., dels exercicis 2003, 2004 i 2005, documents que es varen sol·licitar el 14 d’agost de 2006 i que fins a la data actual no hem pogut disposar.
INVERSIONS MUNICIPALS.
No és la primera vegada que parlem de la paràlisi d’actuacions i la manca d’ inversions per part dels equips de govern municipals que hem tingut en aquesta legislatura.
Hem analitzat les liquidacions dels pressupostos municipals (2003, 2004 i 2005), i referent als comptes de l’Administració General de l’Ajuntament, i malgrat la informació tant resumida que ens varen entregar, podem confirmar aquesta paràlisi amb números.
Així, mentre que la previsió de l’execució d’inversió del període 2003-2005 va ser de 4.530.141 €, el import realment invertit va ser de 872.934 € (19,27 % del previst).
Ens agradaria poder informar a que s’han destinat aquests diners, però la manca de detall en la documentació que se’ns ha entregat ho impedeix. Malgrat tot creiem que davant els problemes i reptes presents a la població, aquesta tant minsa inversió no pot aportar res al seu desenvolupament socioeconòmic i, una vegada més, fem palesa de la mala gestió en l’obtenció de recursos del equips de govern municipal responsables del període analitzat.
