|
|
|
|||
|
Butlletí núm. 2 - Setembre de 2006.
BALANÇ DE TEMPORADA TURÍSTICA I ESTADÍSTICA
Segons els responsables de turisme de la Generalitat de Catalunya, enguany ha vingut al nostre país un 7% més de visitants. La pregunta què ens fem molts poblatans i poblatanes, sobretot els industrials del comerç i turisme és: On són i on han anat? i la resposta que ens ve al cap, després d’una dolenta temporada d’estiu (amb un juliol pèssim i un fluix agost) és: a la Pobla de Segur i al Pallars Jussà segur que no han vingut.
Però l’estadística és l’estadística i els números són els que són. Quasi tots sabeu la història que explicava un matemàtic referent això. La història d’un petit poble de dos habitants dels quals un d’ells tenia una ovella i l’altre no. L’ estadística deia que en aquell poblet hi havia mitja ovella per habitant. L’any següent l’habitant que tenia una ovella va poder adquirir una altra i l’altre no. I l’estadística deia que enguany la quantitat de ovelles per habitant havia pujat un 100% i ara l’índex era d’una ovella per habitant. Això de pervers és el que té l’estadística i els números freds, que no qüestiona el per què dels increments de les diferències socioeconòmiqes entre uns i altres, ni dóna resposta a aquell pobre habitant que mentre li diuen que el seu poble funciona, ell està igual o pitjor que abans. En turisme Catalunya "va bien" i el Pallars Jussà "no va bien".
Doncs bé, si a Catalunya han vingut un 7% més de visitants i la sensació que tenim és que aquí ha anat pitjor, això vol dir que hi ha territoris i municipis que han superat aquest 7%, i voldríem imaginar, no només saber quins territoris i municipis són, sinó perquè han tingut un increment de visitants per sobre de la mitjana del país.
Des de Poblatans pel Canvi pensem que aquest increment de visitants en llocs concrets no són producte de la casualitat, sinó d’un treball d’anys en promoció econòmica tant dels ajuntaments com dels sectors industrials implicats, tot aprofitant el recursos naturals que disposen i millorant, any rere any, l’atenció i els serveis que ofereixen als visitants, amb una marca turística singular o personalitzada i una millor relació qualitat/preu.
Així creiem que els municipis que han millorat, malgrat les seves particularitats, tenen un trets i actituds comuns que les fan atractives i còmodes per a l' usuari i, alhora, els sectors industrials tenen més possibilitats de creixement i de guanys.
Són municipis on els seus Ajuntaments dialoguen amb els comerciants, planifiquen amb ells les campanyes comercials, preveuen les possibles alternatives a les problemàtiques que poden sorgir, actuen en llocs i qüestions que sobrepassen la capacitat dels seus sectors industrials, cerquen i obtenen recursos públics per tal de fer possible una promoció econòmica que ha estat consensuada entre tots, i fan seguiments dels desenvolupaments i inquietuds dels empresaris del municipi.
Son municipis on tenen una millor neteja de carrers i zones verdes acurades, on preveuen amb antelació l’arribada de visitants i realitzen els manteniments i arranjaments amb antelació, i que el seu mobiliari urbà esta cuidat i es renova constantment, amb jocs infantils adaptats a les noves normatives.
Són municipis que tenen contenidors de deixalles nets, sense rètols enganxats, ni grapes, ni cartells de propaganda que després ningú s’encarrega de retirar.
Són municipis que recullen la brossa abans de les 12 de nit, per tal de no molestar el son dels veïns i visitants, i també fan recollides tots els dies de la setmana per tal d’ evitar l’espectacle de contenidors desbordats i brutícia envoltant els mateixos.
Són municipis que tenen cura del seus carrers, sense sots, pedaços ni voreres trencades, amb les marques vials i els passos peatonals que es pinten cada any, amb una bona senyalització dels carrers i llocs d’interès, i una il·luminació moderna amb estalvi energètic.
Són municipis que les seves oficines de turisme i els comerços obren tots els dies en temporada alta, per tal de poder donar servei als visitants que, atès que estan de vacances i com fa tothom en la mateixa situació, no distingeixen entre un dia feiner o festiu.
Són municipis que limiten els tipus i treballs d’obres públiques i privades en temporada alta per tal d’evitar sorolls, brutícia i una mala imatge, i que no autoritzen obres de companyies elèctriques que produeixin talls de corrent que poden perjudicar els establiments de restauració i hostaleria.
Són municipis que cuiden la imatge dels seus carrers i avingudes principals, amb obres d’urbanització modernes i atractives (amb arbres, aparcaments senyalitzats, il·luminació singulars, retolació clara, etc), per tal que els visitants i passants tinguin motius per aturar-se.
Són municipis que tenen uns plans urbanístics que els permeten créixer sostingudament, amb previsions de sòls industrials, comercials, equipaments públics i privats i zones verdes.
Són municipis que el seu Ajuntament recolza l’associacionisme empresarial i oberts a que noves indústries i comerciants vinguin i s’instal·lin, donant-lis un tracte ni millor ni pitjor que se li pugui donar als industrials locals.
Són municipis que fan respectar les normes cíviques i de convivència, sancionen els que fan soroll en la via pública, els que aparquen davant de guals, els amos dels gossos que fan deposicions en la via pública i no les retiren, els que destrossen el mobiliari urbà, els que no respecten els horaris de portar la brossa al contenidor ni la recollida de trastos, etc.
Són municipis que el seu Ajuntament executa any rere any inversions i no les fa, si les fa, a l’últim moment i abans de les eleccions municipals, per tal d’assegurar la cadira enlloc del futur i benestar dels ciutadans.
Potser els que estiguin llegint això pensin en quin municipi es pot identificar el que nosaltres imaginem, però ben segur que tots coincidirem que la Pobla de Segur és impossible que sigui un d’ells, almenys amb la forma d’ actuar d’aquests últims anys que ha tingut l’Ajuntament.
Per posar uns exemples:
Sabeu quantes reunions han realitzat els responsables de comerç i turisme de la Ajuntament de la Pobla amb els empresaris turístics del municipi i comerciants, per tal d’analitzar la situació industrial actual i parlar de promoció econòmica, en aquests darrers 4 anys? CAP.
Sabeu quantes sancions econòmiques s’han posat a propietaris de gossos per les deposicions que es fan i no es recullen en zona pública en aquests darrers 4 anys? CAP.
Nosaltres, des de Poblatans pel Canvi, creiem que cal canviar la situació actual si volem realment que es faci possible el rellançament socioeconòmic de la Pobla de Segur. I creiem que l’Ajuntament de la Pobla de Segur ha de liderar aquest rellançament, amb molt diàleg i transparència, i amb una ferma voluntat de canvi en les maneres i formes d’ actuar. Cal que s’accepti la crítica constructiva, sigui qui sigui qui la faci, i més si ve acompanyada de propostes de futur.
CEIP ELS RAIERS: LA NOVA ESCOLA.
Ha començat el nou curs escolar 2006-2007 i avui encara no es sap quin equip tècnic farà el projecte definitiu del nou centre del Raiers (en data d’ impressió d’aquest butlletí s’està realitzant el concurs públic). Atès que un cop adjudicada la realització del projecte, els seus redactors tenen un termini de 6 mesos per entregar-lo, i un cop superats els tràmits municipals i el concurs d’adjudicació de les obres i la seva execució, tindrem molta sort que el nou centre es pugui inaugurar en el curs escolar de 2008-2009 (el més realistes parlen del curs 2009-2010). Inclús es pot donar el cas de que no coneixerem el projecte de l’obra fins passat les properes eleccions municipals del 2007. No deixa de ser trist que un centre escolar, del qual els tècnics del Departament d’Educació varen informar a l’any 1999 de la seva mala situació ("problemes endèmics i no adaptada a les previsions de futur" foren les seves definicions), han hagut que passar quasi deu anys per tal de donar-li una solució i encara es troba ple d’incerteses .
Mentrestant, el col·legi no està tancat tal i com es va prometre per part de l’Ajuntament, algunes activitats s’han de realitzar en passadissos per manca d’aules, s’ha limitat l’espai de joc dels nens amb la plantació de gespa del camp de futbol, i es preveu que si el nombre d’alumnes s’incrementa mínimament s’hauran de desdoblar més cursos i el proper curs veurem barracons a l’exterior de l’edifici. Per acabar d’arrodonir el panorama, els veïns de la zona s’estan mobilitzant en contra del nou emplaçament (recursos, recollida de signatures, etc), fet que complica encara més l’execució d’aquest equipament així com alimenta una conflictivitat entre partidaris de l’ampliació del col·legi i els que defensen la preservació de les zones verdes del parc municipal. Un conflicte del tot innecessari.
Creiem que la manca d’informació i diàleg amb les parts afectades, afegit que des de l’Ajuntament de la Pobla de Segur s’imposés una solució única sense el consens de tots: Escola, AMPA i veïns , i malgrat que hi havia altres emplaçaments més adients, ha complicat i dilatat excessivament l’ampliació del CEIP Raiers.
També entenem el malestar dels veïns per la retallada de la zona verda (edificació i tancat de l’escola) del parc municipal, encara més agreujada per la plantació de gespa en el camp de futbol, que limita les activitats públiques a realitzar en l’única gran zona verda de la població. Aquest fet mostra un mal exemple d’actuació, ja que és obrir la possibilitat d’anar limitant, sigui qui sigui el govern municipal, els espais lliures que fins ara gaudien tots els poblatans i poblatanes. A més a més, ja estem al final d’una legislatura municipal caòtica i dolenta, amb uns partits polítics que en el seu programa electoral no deien que reduirien les zones verdes interiors i limitarien els espais públics. El tema és lo suficient important perquè fos necessari el recolzament de tots en aquests canvis tan grans, i no hi ha més recolzament més clar i legal que el tema hagués passat per les urnes a l’any 2003.
Per això des de Poblatans pel Canvi, vista l’exposició que hem fet, proposem a la ciutadania el següent pla d’actuació i ubicació del nou equipament :
La realització del tancament de l’escola, de manera provisional, per tal de complir les lleis vigents i donar seguretat als nens i mestres.
La sol·licitud al Departament d’Educació, atès que el possible nou equipament tingui com a mínim 2 anys per estar a punt, perquè pel proper curs escolar 2007-2008 s’habilitin instal·lacions provisionals (barracons) per tal de donar sortida urgent a les aules d’educació infantil, ja que la seva situació es gravíssima (un edifici de 3 plantes que no compleix la normativa d’incendis i altres). Entenem que és millor que estiguin en uns barracons en planta baixa que no en un edifici perillós i mancats d’espai.
La sol·licitud al Departament d’Educació de la suspensió provisional de les actuacions referents a l’ampliació de l’escola en la seva actual ubicació, fins que el nou govern municipal resultant de les properes eleccions municipals i d’acord amb la seva proposta de ubicació de la nova escola, en coherència al programa que hagi presentat als poblatans i poblatanes, fixi la ubicació definitiva de l’equipament. En definitiva, que els partits polítics exposin abans de les eleccions les seves preferències i que els ciutadans, amb el seu vot, puguin triar.
La construcció d’una nova escola en el solar d’ equipaments que és propietat de l’Ajuntament de la Pobla de Segur i està situat en el Pla Parcial núm. 3 en la zona del Barri de l’Estació, d’ aproximadament 8.000 m2 de superfície i amb tots els serveis ja executats. Aquest emplaçament el proposem per dos motius principals: El primer perquè és respectuós i conserva la zona verda del Parc Municipal i facilitaria la recuperació dels edificis de l’actual escola per altres serveis públics: l’ampliació del casal d’avis, un casal de joventut, la ubicació de Radio Pobla, etc, etc. La segona perquè donaria un equipament nou al Barri de l’Estació, una zona bastant oblidada per part dels governs municipals, dins una visió d’equilibri territorial municipal respecte a les instal·lacions públiques que té la Pobla de Segur. Repetim: és una qüestió lo suficientment important per actuar sense el suport dels ciutadans. El benestar dels nostres fills està en joc i no només per tenir una escola nova o ampliada.
PÈRDUA DE PATRIMONI I HISTÒRIA LOCAL
Hi ha moments en les vivències d’ una població que fets concrets, ja siguin materials o de caire social, marquen per sempre la seva història i, per tant, resten per sempre en el seu record i memòria local.
Sens dubte l ‘arribada del tren a la Pobla de Segur ha estat un d’aquells punts d’inflexió en la seva història, de la mateixa manera que la decadència de la línia n’és una altra. De tots aquests punts d’inflexió que poden ser el tren, els raiers, el ciment, els embassaments, les elèctriques, siguin positius o negatius, sempre ens queden records: restes d’edificis, eines de treball, transformacions urbanes, relats personals, documents, fotografies, llibres, etc. Del tracte que li donem a aquests records, del respecte al nostre passat, podem enriquir-nos com a societat i també honrar als nostres avantpassats que, en temps més difícils als actuals, varen lluitar per tal de donar als seus un futur millor.
D’ aquests records valuosos que tenim n’hi ha un d’especial i que va arribar a la Pobla de Segur amb el tren: la instal·lació de la placa giratòria, l’única de la línia Lleida-Pobla de Segur i que servia per canviar de sentit les màquines de vapor i ferrocarrils.
Aquest element, un treball singular d’ enginyeria industrial metal·lúrgica de principis del 1900, es va construir per la nostra línia i la seva posada en marxa l’any 1924 va coincidir amb l’inauguració de l’ estació de Balaguer (en aquell moment final de línia). L’any 1951 quan el tren va arribar a Pobla es va traslladar definitivament aquí. Va estar en servei fins l’any 1992, quan RENFE la posà fora de servei, atès la desaparició del vapor i la modernització dels trens de passatgers.
Atès el seu valor patrimonial i amb la voluntat de conservar-la, quan es va realitzar el planejament de l’ Àrea Vacacional, mitjançant el Pla Parcial de l’Estació núm. 3, l’antic consistori socialista va determinar el volum i la disposició edificatòria de la parcel·la on es trobava, de tal manera que per edificar-hi no calia destruir-la ni tan sols la nau de tallers que hi ha al costat.
A més a més, un museu públic i una associació cultural , tots dos d’àmbit català, dedicats a la conservació del patrimoni ferroviari, varen mostrar el seu interès per la placa giratòria, atès que només quedaven 3 unitats en tota Espanya i en el ben entès de que l’Ajuntament de la Pobla de Segur es volgués desfer d’aquella peça. La propietat d’aquesta peça era del Consorci Urbanístic La Pobla Renfe, on l’Ajuntament de la Pobla de Segur té una participació del 50% que, mitjançant el vot que en qualitat del President del Consorci és l’Alcalde de la Pobla de Segur, li dòna a l'Ajuntament una majoria absoluta en els òrgans de govern de l’esmenta’t consorci.
Doncs bé, aquest record tant valuós del nostre patrimoni i història local, aquest record que la normativa urbanística municipal feia preservar, aquest record que era propietat indirecta de l’Ajuntament de la Pobla de Segur, aquest record que podia estar en un museu i portar el nom de La Pobla de Segur a tot visitant que el veiés, atès la mala gestió, ignorància i poca sensibilitat cultural de l’ equip de govern municipal de ERC i PSC, el qual va donar el vist i plau, i la callada complicitat de l’oposició de CIU, el passat més d’abril va ser destruïda i cedida com a ferralla.
No calen més paraules. Per contemplar la malifeta municipal podeu veure les fotografies a la adreça www.poblatanspelcanvi.org/reportatge1. I la reflexió que des de Poblatans pel Canvi fem és: Què podem esperar d’un equip de govern municipal que no sap distingir entre una rentadora abandonada d’un treball singular d’enginyeria industrial metal·lúrgica de principis del 1900?.
BUTLLETINS DE POBLATANS PEL CANVI EN CASTELLÀ.
En resposta a l’ emissió del nostre butlletí número 1 d’agost de 2006, alguns poblatans ens han preguntat perquè només s’ha fet en català i ens han dit que trobaven a faltar la versió castellana, atès que hi ha gent que, malgrat entendre el català parlat, té dificultat per llegir-lo.
Els motius principals, que en són dos, pels quals es redacta en català els nostres butlletins són senzills i molt clars:
En primer lloc, des de Poblatans pel Canvi entenen que la normalització de la nostra llengua, que és el català, encara està lluny de ser un fet, i encara ens trobem, a Catalunya, moltes dificultats per tal que es respecti i estigui en igualtat de condicions que el castellà, tant en els sectors privats com els públics, tot respectant i reconeixent que el castellà també és llengua oficial a Catalunya.
En segon lloc, Poblatans pel Canvi és un moviment cívic sense ànim de lucre i per fer les seves activitats no disposa de finançament extern públic, i aquesta prové únicament de les aportacions voluntàries dels seus membres. Per tant la duplicitat per llengua dels nostres butlletins implicaria una doble despesa que avui no podem suportar.
Malgrat tot i amb la voluntat de que les nostres opinions arribin a tots, independent de l’ opció personal de la seva parla, des de la pàgina web de Poblatans pel Canvi es podrà consultar i obtenir la versió castellana dels nostres butlletins. En el cas de que hi hagi gent que no disposi d’ accés a Internet, només ens ha de tornar per correu la sol·licitud que està inclosa al final d’aquest butlletí i li enviarem per correu de forma gratuïta.
ASSEMBLEA CONSTITUTIVA DE POBLATANS PEL CANVI.
El proper dia 29 d’octubre de 2006, a les 12 hores, al Club Social de la Ciutat de Vacances, es celebrarà l’Assemblea Constitutiva de Poblatans pel Canvi.
Es pot fer-se membre del moviment cívic de dues maneres: des de la pàgina web de Poblatans pel Canvi o enviant per correu la sol·licitud que està inclosa al final d’aquest butlletí.
Des d’ ací convidem a participar a tots els poblatans i poblatanes que vulguin i sentin la necessitat d’un canvi profund en les formes de governar i de fer política, en la institució més propera que tenim i que és l’Ajuntament de la Pobla de Segur; un canvi que faci possible l’aplicació de polítiques progressistes en benefici de la majoria de la població; un canvi que aporti un projecte de desenvolupament socioeconòmic que permeti als poblatans i poblatanes afrontar les dificultats actuals dels sectors industrials i comercials locals, alhora de recolzar-los cap a una major competitivitat i assegurar el seu manteniment futur. PER LA POBLA DE SEGUR ......... SUMA’T AL CANVI!
|
||||
|
||||